Que la por a l'efímer
no ens tiri enrere
que tot dura, es capgira
i dóna voltes
Que el temps sembla rodó,
no us sembla?
Si aquesta llibreta agroguida
era blanca quan si va escriure,
i encara es ven als quioscos,
atapeïts, dels carrers d'Índia.
Si qui la tenia sentia,
la necessitat d'escriure,
i sense voler-ho ni intentar-ho
jo també la sento.
Fabulosa Biologia!
No puc sinó imaginar-me
les estrelles i el cel negre.
I el blanc, fluorescent a la nit,
de les serralades verges,
Fabulosa poesia.
