Viatjar en la vida o viure viatjant? El viatge de viure.

Moviment, canvi, evolució, dinamisme.... Aprenentatge. Viatjar com a eina i metàfora de tot això.
Escriure-ho tot per entendre-ho i recordar-ho. Per fer-ho d'alguna manera, real i personal.
LLetres sobre sensacions i viatges... sobre la vida mateixa, que al cap i a la fi, no és res més que un viatge.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Amazônia

Avui vaig directe a la conca de l'Amazones, per descobrir-la de la manera més profunda i real que està al meu abast. Per perdre-m'hi i empapar-me'n. Per no fer res més que viure-la i sentir-la. Per ser una mica arbre, una mica tucà, una mica Yanomami o aigua del riu Uniní.
Comença l'aventura del somni aconseguit.


Cabocla

Del verd al groc
de l'aigua a la terra
Entre les fulles: ocell vermell.

Sota el cobert
on torren farinha
la mare et mira, just de reüll

Entre les branques
t'aguantes amb traça
arrenques la fruita, la menges allà

LLisques els peus 
'vall l'escorça rugosa
a tu la natura no et fa cap por

Saltes al riu
i sota l'aigua ben negra
sembles més roja, més rèptil o peix

Et miro, Petita
i et penso, com jo,
Ocell vermell de la selva del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada