Ara que ja som més grans i comencem a volar del niu, volia parlar-vos de biologia.
Ciència que estudia la vida i la vida, per definició, és natural. Som o serem experts en natura. I això ens alegra perquè tots, d’una forma o altra ens l’estimem.
Jo m’estimo la natura perquè la sento, l’escric, la penso... la contemplo com una obra d’art cèlebre, quasi miraculosa. La visc com un huracà on la vida té una altra dimensió, on les coses són millors o pitjors però sempre més intenses. Més aviat la necessito. No sé vosaltres, però jo no sé què faria sense natura.
La natura és constantment amenaçada i les armes que l’ataquen són de formes i aspecte variats. A vegades d’acció directa, com excavadores que tallen l’Amazonia o vaixells que cacen balenes al Pacífic A cops, però, són d’acció més subtil i indirecta.
Els tomàquets al súper que són rodons, lluents i baratos. Les botigues plenes de roba moderna i tan assequible, les hamburgueses per 1euro...és un entorn massa temptador... I nosaltres que empunyem l’arma i comprem i comprem... accelerant uns cicles de producció escandalosament insostenibles.
Som cada u de nosaltres, els ciutadans, que fem que la roda giri més o menys ràpid. Tant ràpid com curt és el temps que dura la samarreta a l’armari, el mòbil a la butxaca o l’ordinador en ús.
Us escrivia per recordar-nos que nosaltres, els experts en natura, som els que tenim les eines per considerar, analitzar i avaluar totes aquestes amenaces que afecten el nostre objecte d’estudi. També els arguments per enfortir la lluita contra la seva destrucció.
Recordar-nos, també, que estudiar la natura ens dóna no només plaer sinó que (si tot va bé) també ens donarà el pa de cada dia. La natura ens dóna molt; A nosaltres, que en viurem, quasi ens donarà la vida.
Per això, perquè el coneixement que tinc el privilegi de tenir i el deute que tinc amb la natura és tan gran, em sento amb l’obligació moral d’utilitzar-lo en pro d’ella.
Tal com un metge que fa el jurament hipocràtic amb els pacients, us animo a que el fem nosaltres amb la nostra Terra. Si tenim la sort de saber i tenim consciència per jutjar, llavors no tenim excusa: tenim l’obligació d’actuar.
Actuar és un verb actiu. Vol dir no només posicionar-se, sinó també aixecarse, implicar-se, comprometre’s...també a vegades sacrificar-se.
Sacrificar, si així ho enteneu, una mica d’èxit individual, o del benestar personal per allò que, sense buscar res a canvi, alimenta la felicitat de tots.
Sense la nostra lluita, demà no hi haurà linxs per protegir, foques per cuidar, ocells per anellar, papallones per caçar, arbres per mesurar, vegetals per analitzar, boscos per conservar.... Em sembla que ens toca a tots bastant a prop.
Després del discurset,voliar dir-vos que estic contenta d’haver caminat o seguir caminant junts. Perquè vosaltres, Petits Biòlegs, entusiastes decidits, admiradors del que jo més admiro, m’heu ajudat a posar cara i ulls a un sentiment per convertir-lo, ara també jo decidida, en el meu futur. Gràcies.
Espero trobar-vos aviat. A mi, busqueu-me a la taiga, a la selva tropical o sota un baobab.
Amb molt d’amor,
Amaranta.
19 de Juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada