Finlàndia. L'Anàlisi.

Venia per anar a classe, llegir, esciure molt i amb poca voluntat integradora...però bé, el meu esperit social m'està arrossegant a una estampida de persones noves, activitats, festes.. que m'estan desviant del meu propòsit tan assenyat. ha ha.. i evidentment jo no hi poso cap mena de pega!
Cada dia hi ha festa: opening party dels de biologia, opening party dels erasmus, opening party de cada setmana...en fin..una no pot estar tranquil·la. És molt molt dura la vida erasmus...!
A més, que si birdwatching aquí, que si partit de bàsquet allà, que si fireworks, etc, etc, etc
No sé si puc ni cal fer gaire crònica de les festes i trobades erasmus...( És pa' ver-lo!)

També he trobat racons tranquil-inspiradors: prop de casa, a la illa on visc, hi ha bosc rere els carrers amb cases. Un bosc diferent al nostre, amb una comunitat vegetal tan diferent, que no em veig amb cor de descriure'n les espècies. El terra és flonjo perquè hi ha un gros coixí de matèria orgànica, que aquí en zona boreal es descomposa més lentament. Pel mateix motiu, hi ha forces arbres morts que jauen al sotabosc, tot coberts de líquens i fa que tot tingui un aire mísic, màgic o un tant misteriós.

I entre el bosc i el mar, que és gris, hi ha una plataforma rocosa i llisa que recorre tota la costa. I a sobre, un banc. Allà solitari que mira el mar, i jo que m'assec i li faig companyia. A la meva dreta una caseta de fusta treu fum pel cap, i dones nues en surten i es tiren , sense pensar-s'ho, al mar. De la sauna, al mar. Parlo amb elles i m'exliquen ,però hauré d'esperar un altre dia perquè em convidin a detoxificar-me amb elles.

Entre aquestes roques conec la Marianne, que no m'ho diu però a mi em sembla que és húngara, i sí que em diu que els seus amics toquen l'acordeó i que en té a tot món. Ella sí que viu en el seu món, sempre allà,dalt de la roca i menjant una pila de pomes. Li encanta regalar-me pomes i jo a canvi li regalo xocolata i això li encanta més. Una personatge molt entranyable, com tants que tinc tendència a trobar-me por ahi.




Aquí a Helsinki la gent beu molt. Em sembla que s'ha de veure-ho per creure-ho. A partir del vespre de qualsevol dia, si passeges pel voltant de Rauttaatientori trobes molts, tots, els joves entre 16 i 35 anys molt MOLT borratxos, caminant sols i fent esses...entrant al McDonalds a comprar (si estan en condicions) però ningú s'estranya. No exagero el que descric, i vist el panorama des de fora és un tant pintoresc i trist; i explica el que tan sovint sentim que per aquí dalt es suiciden molt. Entre els altres Eramus els hi diem Walking Deads.
A part d'això, he observat vàries coses: que hi ha notablement molts més homes que Espanya que porten un cotxet o un nadó a coll. Que els pares i mares són en promig molt joves, potser voltant els 24 anys i ho atribueixo a les ajudes que els dona el govern i que els permet tenir feina, casa , fills... vaja...el que avui en dia no tenim dret a tenir els joves d'Espanya. Que la universitat funciona de puta mare. Que l'atenció mèdica és extremadament eficient. Que han de separar els residus en 6 categories diferents per reciclar. Que els busos urbans van obviously ON TIME. I que si tu no ets exactly on time a qualsevol cita, per informal que sigui, ja tens el colega decepcionat. No vegis com em costa adaptar-me a la puntualitat finlandesa... crec que ja estic al límit de la espanyola...imagina. De veritat que aquí la cosa de ser puntual és un tema serio. Que no puc deduir CAP paraula del finlandès perquè no té absolutament res a veure amb res que hagués sentit abans. Imagina un japonès parlant euskera i que crec que et fas una bona idea del cas.
Que no fa fred, però l'aire és molt fresc i el Sol crema molt més que a Catalunya. És com un clima d'alta muntanya a nivell del mar...

I que podria estar tot el dia analitzant i escrivint aquestes persones i coses del país del fred assoleiat però tinc son i mañana más. I more news soon. See you soon.