Finlàndia. Primeres impressions.

Quan surto de l'apartament a Lautasaari el primer dia al matí em sorprèn una olor a hivern que feia mesos que no sentia. La temperatura és molt agradable i l'aire és fresquíssim.
Tot és molt espaiós: els carrers, els jardins entre els edificis d'apartaments, els parcs, el cel, el paisatge perque és infinit. Alhora tot és molt petit perquè com que no hi ha alçades l'horitzó és més aprop, la ciutat en si és petita, els edificis són baixos, el centre són quatre carrers..
The finns, els finlandesos... cara rodona, nas bufó i  lleugerament arremangat, pòmuls prominents, cabells molt rossos i ulls encara més clars. Entre totes les mirades, les de la gent gran finlandesa expressen una calma exepcional, com si portessin l'aigua de tants llacs rere la retina.
Són ben extranys: tímids, freds, asocials fins i tot diria.. però agradables i educats si hi parles. Diplomàtics? No ho sé, em passo l'estona dubtant si aquest riure fàcil, infantil i sonor que se'ls escapa de seguida que els parlo és la seva forma d'escapar de la timidesa, és que de seguida que s'obren són persones molt alegres o potser és que no me n'adono i el meu parlar mediterrani els fa morir de riure.... Ells també són molt graciosos.
El més desconcertant és que tant sovint esclaten a riure com canvien ràpidament a una cara sèria de mort que em fa pensar que l'he cagada. La veritat encara no sé quan en aquest país s'ha d'estar sèria.

Visc amb la Minna, que és finlandesa i volta els trenta anys; i amb el seu gat, l'Ohni que té nom d'alegria en finès però apenes ha sortit a veure'm un parell de cops des que vaig arribar a casa! L'apartament és molt bonic i acollidor, ple de disseny finlandès i la Minna m'ha deixat la seva habitació perquè hi dormi aquests dies mentre ella dorm al sofà.  Des de Lautasaari , a illa on visc, agafo un autobús fins al centre i allà un altre fins al campus, on trobo tot d'erasmus mig eufòrics mig deconcertats. Malgrat tot és divertit: els alemanys són oberts, divertits i parlen fort; les austríaques són discretes, tranquiles i molt agradables; el francès és molt... com nosaltres; de l'espanyol és el primer dia i ja diuen que sempre arriba tard, sens dubte és el més desorientat de tots; les italianes són espavilades i no tenen vergonya. Els nepalís són molt tranquils, somriuen i parlen molt fluixet i molt a la vora, l'indi diu que sí amb el cap i tothom es pensa que diu que no; i els finlandesos no paren de fer bromes com molt superficials, allò que veus que per dintre no riuen. Ai, no sé, aquesta gent té un humor molt diferent del nostre!
Tots ells estan al·lucinats de que me'n vagi a l'Àfrica en comptes de quedar.me a Finlàndia i un rere l'altre m'han preguntat què hi vaig a fer.

Tarda llarga de kahvi en kahvi amb uns i altres finlandesos i ara, mentre tots els erasmus ballen contents a la Welcome party for exchange students, l'Amaranta no s'aixeca del sofà. Potser que em posi les piles i me'n vagi a la festa.. no sigui que aquesta pau nòrdica em faci estar massa antisocial.